…la vida te da sorpresas….
(aquest és un post de l’espai d’oci i aprenentatge actiu ZKF, ja desaparegut)
El dimecres un senyor major, jubilat, toca a la porta del nostre espai i clavant el cabet amb timidesa diu puc passar?, li responc que clar, que si i entra dient que li agrada molt fer puzzles i que porta temps veient el que estem fent. El convide a puzzlejar una estoneta i ens posem els dos.
Em crida cariño…és molt tendre.
Li brillen els ulls mentre busca una peça entre les peces. Li conte que jo mai he fet un, que és la meua primera volta però que sempre havia volgut i mai no havia tingut ni el lloc ni el temps . Em dóna consells molt valiosos. Mesurem els costats i comprovem peces i em conta un poc la seua vida.
És vidu i a la seua dona li agradava molt vore’l fer puzzles. Duu una vida molt activa, i m’enumera les coses que fa mentre anem quadrant un poc més el nostre trencaclosques de dues mil peces. I comparteix la seua passió amb mi…i mola….i em confirma perquè estem ací, a l’espai ZKF.
Ens agrada compartir i contagiar el gust per les coses, i també que ens el contagien….ja saben vostés que compartir dóna gustet … i també dóna eixe sentit de pertinènça tan necessari per a desenvolupar societats justes i equitatives…i a més, ens fa feliços i al final de la partida és el que tots anem buscant…n’est-ce pas?….. movernos con ese alegre ritmillo…