Les Falles i l’Espai Públic / Las Fallas y el Espacio Público

(cat)

He viscut durant 10 anys en la ciutat de València i sempre, sempre, igual que tantíssims altres ciutadans, vaig abandonar la ciutat ràpida i veloç quan s’acostaven les Falles.
Enguany, per qüestions personals me vaig veure obligada a visitar València en eixes dates tan especials. No negaré que eixir de l’estació central i entrar de ple en la ciutat em va generar un verdader xoc, però una vegada triats els carrers menys transitats, vaig disfrutar de nou d’eixe canvi d’escala que les Falles imprimixen a la ciutat.

En tot cas, mai havia entés per què els valencians disfrutaven tant de les Falles. I demane perdó.
Els ciutadans que no abandonen la ciutat per eixes dates, s’apropien dels carrers, cuinen allí les seues paelles amb llenya (!), fan soroll fins a altes hores de la matinada i poden petardejar a qualsevol amb total impunitat. I sense cotxes. Per fi ho comprenc: és el puto paradís.
Personalment eliminaria la música, el soroll dels petards i la resta de parafernàlia associada, encara que he de confessar que si la música fora la que jo solc escoltar i les paelles me les fera amb els meus amics, disfrutaria com un bebé, doncs clar.

En Falles la vitalitat esclata en tots els fronts: els fallers disfruten en els seus casals amb els seus amics, els que es mouen en altres ambients, s’aprofiten de l’absència de cotxes i dels horaris permissius, i els que no poden suportar-les, disfruten d’unes merescudes vacances.
Això s’anomena apoderament urbà. I hauríem d’aprendre a estendre eixes pràctiques a altres àmbits de les nostres vides.
A Altea fa 9 anys va arrancar Encontes, una inicitativa de Blai Senabre i el seu col·lectiu Aktes. La idea era molt senzilla: recuperar la tradició oral del conte. No era un territori nou.
Blai va triar determinats espais urbans on oferir els seus contacontes. I ací els alteans tenim molt que agrair-li: ha aconseguit crear una cultura urbana lligada a l’ús de l’espai públic a Altea. La pena, igual que amb les falles a València, és que la seua experiència no s’estenga.
Han sorgit bones iniciatives de cap a cap del planeta (des del barri de Russafa fins a Miami, passant per totes les ciutats espanyoles on es movilitzà la plataforma del 15M) però seguim sense traure-li tot el profit.
Necessitem apropiar-nos dels nostres carrers i de les nostres ciutats. Recuperar l’espai per a la relació i també per als nostres negocis.
Els comerciants haurien d’eixir al carrer i mostrar els seus productes i els professionals, els seus servicis. A la gent ens agrada veure altra gent fent coses. A la gent ens agrada estar on hi ha gent. Músics tocant, artesans produint, gent parlant, ballant i xiquets jugant.
Però la configuració de l’espai públic permet estes activitats?
Què podem fer per a acondicionar eixe espai i fer-lo nostre?
Jo crec que la resposta està en la cooperació i la participació. I eixes coses es contagien. Qui comença?
Aporte un enllaç a una bonica iniciativa posada en marxa pel col·lectiu Basurama: possibilitats creatives dels processos productius i la generació de residus que estos impliquen (crítica al model urbanístic, de les ciutats, apropiació de l’espai urbà, comunicació no reglada, colonització…).
Danzad, danzad malditos!
(cast)
He vivido durante 10 años en la ciudad de Valencia y siempre, siempre, al igual que tantísimos otros ciudadanos, abandoné la ciudad rauda y veloz cuando se acercaban las Fallas.
Este año, por cuestiones personales me vi obligada a visitar Valencia en esas fechas tan especiales. No voy a negar que salir de la Estación Central y entrar de lleno en la ciudad me generó un verdadero shock, pero una vez escogidas las calles menos transitadas, disfruté de nuevo de ese cambio de escala que las Fallas imprimen a la ciudad.
En cualquier caso, nunca había entendido por qué los valencianos disfrutaban tanto de las Fallas. Y pido perdón.
Los ciudadanos que no abandonan la ciudad por esas fechas, se apropian de las calles, cocinan allí sus paellas con leña (!), hacen ruído hasta altas horas de la madrugada y pueden petardear a cualquiera con total impunidad. Y sin coches. Por fín lo comprendo: es el puto paraíso.
Personalmente eliminaría la música, el ruído de los petardos y demás parafernalia asociada, aunque he de confesar que si la música fuera la que yo suelo escuchar y las paellas me las hiciera con mis amigos, disfrutaría como un bebé, pues claro.
En Fallas la vitalidad estalla en todos los frentes: los falleros disfrutan en sus casales con sus amigos, los que se mueven en otros ambientes, se aprovechan de la ausencia de coches y de los horarios permisivos, y los que no pueden soportarlas, disfrutan de unas merecidas vacaciones.
Eso se llama empoderamiento urbano. Y deberíamos aprender a extender esas prácticas a otros ámbitos de nuestras vidas.
En Altea hace 9 años arrancó Encontes, una inicitativa de Blai Senabre y su colectivo Akteatre. La idea era muy sencilla: recuperar la tradición oral del cuento. No era un territorio nuevo.
Blai escogió determinados espacios urbanos donde ofrecer sus cuentacuentos. Y ahí los alteanos tenemos mucho que agradecerle: ha conseguido crear una cultura urbana ligada al uso del espacio público en Altea. La pena, igual que con las fallas en Valencia, es que su experiencia no se extienda.
Han surgido buenas iniciativas a lo largo y ancho del planeta (desde el barrio de Russafa hasta Miami, pasando por todas las ciudades españolas donde se movilizó la plataforma del 15M) pero seguimos sin sacarle todo el provecho.
Necesitamos apropiarnos de nuestras calles y de nuestras ciudades. Recuperar el espacio para la relación y también para nuestros negocios.
Los comerciantes deberían salir a la calle y mostrar sus productos y los profesionales, sus servicios. A la gente nos gusta ver a otra gente haciendo cosas. A la gente nos gusta estar donde hay gente. Músicos tocando, artesanos produciendo, gente hablando, bailando y niños jugando.
¿Pero la configuración del espacio público permite estas actividades?
¿Qué podemos hacer para acondicionar ese espacio y hacerlo nuestro?
Yo creo que la respuesta está en la cooperación y la participación. Y esas cosas se contagian. ¿Quién empieza?
Aporto un link a una bonita iniciativa puesta en marcha por el colectivo Basurama: posibilidades creativas de los procesos productivos y la generación de residuos que éstos implican (crítica al modelo urbanístico, de las ciudades, apropiación del espacio urbano, comunicación no reglada, colonización…).
Danzad, danzad malditos!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *