(Para leer en castellano pulsar «Leer más» al final del texto)
El Pla General hauria de servir com a estratègia per a un desenvolupament socio-econòmic lligat a les nostres potencialitats, és a dir, no al que som, sinó al que podem arribar a ser.
Aquesta estratègia ha d’assentar-se sobre els valors socials i ambientals del municipi, és a dir sobre els nostres recursos.
Aquests recursos són variats i molts d’ells finits: si no ens els cuidem ara, desapareixeran com ho han fet tantíssims i per a protegir-los és necessari que tots els valorem.
Comptem amb grans recursos humans : empresaris dedicats des del turisme a la cultura -música, pintura, escultura, teatre, dansa, cinema, poesia…-, passant per la construcció, la pesca, l’agricultura, la gastronomia, l’enologia, la tecnologia i una infinitat de professionals d’alt nivell dedicats als més diversos sectors econòmics. Comptem fins i tot amb grans professionals en actiu o no, que constitueixen una gran font de coneixement. Hem viscut grans moments culturals (les Nits de la Mediterrània, Música a boqueta nit, el MUSA, la Ruta de les Ermites (quan a la música s’afegien intervencions artístiques), Alteatre, Encontes, etc. ) fruit de la implicació de persones amb una clara visió (i demane disculpes per les possibles omissions).
Comptem també amb grans recursos ambientals molts d’ells estretament lligats a la nostra economia i molts altres per descobrir amb un alt potencial: el riu Algar i tota la xarxa de barrancs (base de l’agricultura de regadiu i de tot el patrimoni associat a l’ús de l’aigua -xarxa de sèquies, molins-), el litoral (base del turisme i de la pesca), les zones especials de protecció per a les aus i llocs d’interès comunitari (Serra de Bernia) emmarcats pels parcs naturals de la Serra Gelada i del Penyal d’ Ifach; un sòl ric que ha donat sustente a societats diverses i responsable del nostre patrimoni arqueològic. I tants altres que hauré passat per alt.
I com no, comptem amb un patrimoni construit de gran valor: el recentment declarat Bé d’Interès Cultural del Baluard, els cascos antics d’Altea, Bellaguarda i Altea La Vella, les partides de Sant Roc, Sant Tomás, Sant Lluís, Sogay, Sant Antoni…
Els usos del sòl i les infraestructures i equipaments que es definisquen en el Pla General (carreteres, borses d’aparcaments, hospitals, col·legis, mercats, etc) modificaran el nostre paisatge i afectaran a aquests recursos.
La nostra relació amb el territori haurà de facilitar-nos la producció de béns mitjançant el suport d’unes infraestructures adequades i de qualitat.
És en aquest punt on necessitem pensar eixa relació amb el territori i el futur que desitgem.
I hi ha dues maneres de fer-ho: fent-nos responsables o delegant la solució dels nostres problemes en instàncies superiors.
Fer-se responsable significa treballar dins de les nostres possibilitats per a millorar l’estat de les coses. Significa reduir l’ús de cotxe en una ciutat on les distàncies més llargues estan a 1/2 hora caminant, significa no deixar residus al nostre pas pels carrers, places, parcs i platges. També significa implicar-se en la vida col·lectiva apropiant-nos de l’espai urbà en desús per a condicionar-ho per a les nostres pròpies finalitats; respectar els nostres espais naturals i el nostre patrimoni arqueològic i arquitectònic; significa recolzar iniciatives locals …en definitiva, implicar-nos en la proposta d’alternatives per al futur i a fer valdre davant les instàncies superiors com és la nostra visió i quin ha de ser nostra missió com a ciutat.
El contrari és delegar la nostra responsabilitat i assumir el que ens vinga donat. És desídia social i aboca a la crítica en petit comitè, a la falta de consens, la qual cosa redunda en insatisfacció i falta de creativitat (tan necessària per a millorar la nostra actual situació).
Evidentment el paper de l’administració és fonamental en qualsevol cas, però el que és clar és que la implicació per part de la població en les decisions polítiques augmentarà la probabilitat d’èxit, que en definitiva ens afectarà a tots, independentment de les nostres adscripcions polítiques.
És necessari entendre que entre tots és més fàcil fer-ho bé i per açò llance les següents preguntes moltes de les quals ens va formular el nostre actual Alcalde:
1. En quines zones volem que es consolide el nostre sòl urbà? O el que és el mateix quin model de ciutat volem consolidar, un model compacte amb un ús reduït de sòl, o una ciutat dispersa amb el cotxe com a únic mitjà possible de transport?
2. Volem mantenir el nostre sòl agrari i si és així, quines fórmules de gestió podrien tornar a fer viable econòmicament la producció agrícola?
3. Com podem potenciar l’ús de les nostres infraestructures- Conservatori, Palau,…- perquè no desapareguen per falta d’injeccions econòmiques?
4. Quines infraestructures podríem compartir amb els municipi veïns per a evitar duplicacions innecessàries?
5. Què necessitem per a millorar la nostra qualitat de vida?
6. Com podem organitzar-nos perquè les necessitats de la població flotant -turística- no xoquen amb les de la població resident?
7. Podem com a consumidors modificar els nostres hàbits i col·laborar amb la producció local?
8. Estem satisfets amb l’estat de les coses i si la resposta és no, què podem fer per a canviar-les?
9. ….
Com deia Luis Racionero en “El Mediterrani i els bàrbars del Nord”:
“els grans treballs no s’han fet mai per guanyar diners ni per competir amb uns altres, sinó pel plaer de crear i en clara lluita amb un mateix”
i també
“Els homes del Nord, la nova sàvia desmesurada de la mentalitat bàrbara, va impulsar l’esforç tecnològic; ara que ells han produït, que imiten als mediterranis per a aprendre a gaudir de l’assolit”
Va ser escrit en 1985, però no em sembla desafortunat recuperar-ho.
-
¿En qué zonas queremos que se consolide nuestro suelo urbano? O lo que es lo mismo ¿qué modelo de ciudad queremos consolidar, un modelo compacto con un uso reducido de suelo, o una ciudad dispersa con el coche como único medio posible de transporte?
-
¿Queremos mantener nuestro suelo agrario y si es así, qué fórmulas de gestión podrían volver a hacer viable económicamente la producción agrícola?
-
¿Cómo podemos potenciar el uso de nuestras infraestructuras- Conservatorio, Palau,…- para que no desaparezcan por falta de inyecciones económicas?
-
¿Qué infraestructuras podríamos compartir con los municipio vecinos para evitar duplicaciones innecesarias?
-
¿Qué necesitamos para mejorar nuestra calidad de vida?
-
¿Cómo podemos organizarnos para que las necesidades de la población flotante -turística- no choquen con las de la población residente?
-
¿Podemos como consumidores modificar nuestros hábitos y colaborar con la producción local?
-
¿Estamos satisfechos con el estado de las cosas y si la respuesta es no, qué podemos hacer para cambiarlas?
-
….