Últimament no pare de sentir frases del tipus:
- aquest país és un desastre
- els espanyols no servim per res
- som uns mandrosos
- no estem formats
- ens agrada massa la festa
- el vi ens te embadal¡ts
- estimem massa la nit
- mengem massa i a deshora
- dormim molt més que en altres latituds (ai eixa migdiada)
- tractem malament al turista
- les nostres escoles no valen gens
- el nostre sistema sanitari no funciona
- som individualistes
- no tenim cultura
- no emprenem
- no ajudem
- ens queixem més que actuem
- ….
Però malgrat no servir per res, som tan bons i generosos que:
- tenim mestres i professors capaços de mantenir un sistema educatiu amb tot l’aparell administratiu estatal en contra (i gran part de les famílies)
- tenim metges capaços d’atendre malalts en horaris inhumans
- comptem amb un teixit empresarial fet a prova de bomba i capaç de sobreviure en els temps que corren!(i si no que vinga qualsevol de fora i que intente muntar ací una empresa o obrir una tenda). Recomane el visionat de “La mort d’un buròcrata” (Tomás Gutierrez Alea, 1966) que encara que és cubana podria haver sigut concebuda perfectament en les nostres terres.
- exportem científics d’alt nivell a tots els països del món que vullguen formar grans equips investigadors
- proveïm de músics, pintors, ballarins, dibuixants, cineastes, actors, poetes, novel·listes i tot un seguit de artistes d’elit a la resta de món
- enviem a l’altra punta del planeta enginyers, informàtics, arquitectes, economistes, advocats, emprenedors i tota classe de professionals excel·lentment formats (i si no els posem a treballar de qualsevol cosa perquè igual valem per a un trencat que per a un descosit)
- comptem amb una estructura familiar de bambú tan resistent i flexible que és capaç de suplir totes les deficiències nacionals de suport a la dependència i de conciliació laboral
- vivim amb sous del segle passat en un lloc on els preus són els propis de països del S.XXI
- ….

Perdonen-me vostès, però com deia la meua gran amiga Paula, els espanyols som la bomba!!! El dia en què ens deixen en pau els que ens governen, descobrirem aigua en la lluna!!!!
Para leer en castellano pulsar en «Leer más»
Últimamente no paro de oír frases del tipo:
-
este país es un desastre
-
los españoles no servimos para nada
-
somos holgazanes o perezosos
-
no estamos formados
-
nos gusta demasiado la fiesta
-
el vino nos obnubila
-
amamos demasiado la noche
-
comemos demasiado y a deshora
-
dormimos mucho más que en otras latitudes (ay esa siesta)
-
tratamos mal al turista
-
nuestras escuelas no valen nada
-
nuestro sistema sanitario no funciona
-
somos individualistas
-
no tenemos cultura
-
no emprendemos
-
no ayudamos
-
nos quejamos más que actuamos
-
….
Pero a pesar de no servir para nada, somos tan buenos y generosos que:
-
tenemos maestros y profesores capaces de mantener un sistema educativo con todo el aparato administrativo estatal en contra (y gran parte de las familias)
-
tenemos médicos capaces de atender enfermos en horarios inhumanos
-
contamos con un tejido empresarial hecho a prueba de bomba y capaz de sobrevivir en los tiempos que corren!(y si no que venga quienquiera de fuera y que intente montar aquí una empresa o abrir una tienda). Recomiendo el visionado de “La muerte de un burócrata” (Tomás Gutierrez Alea, 1966) que aunque es cubana podría haber sido concebida perfectamente en nuestras tierras.
-
exportamos científicos de alto nivel a todos los países del mundo que se precien de tener grandes equipos investigadores
-
proveemos de músicos, pintores, bailarines, dibujantes, cineastas, actores, poetas, novelistas y toda una serie de artistas de élite al resto de mundo
-
enviamos a la otra punta del planeta ingenieros, informáticos, arquitectos, economistas, abogados, emprendedores y toda clase de profesionales excelentemente formados (y si no los ponemos a trabajar de cualquier cosa porque igual valemos para un roto que para un descosido)
-
contamos con una estructura familiar de bambú tan resistente y flexible que es capaz de suplir todas las deficiencias nacionales de apoyo a la dependencia y de conciliación laboral
-
vivimos con sueldos del siglo pasado en un lugar donde los precios son los propios de países del S.XXI
-
….
Perdónenme ustedes, pero como decía mi gran amiga Paula, los españoles somos la bomba!!! El día en que nos dejen en paz los que nos gobiernan, descubriremos agua en la luna!!!!